El Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia detecta más de 40.000 contenidos de odio en redes sociales en junio

Durant el mes de juny, s'han detectat un total de 40.861 continguts relacionats amb discursos d'odi i narratives discriminatòries difosos a través d'internet, segons es desprèn del butlletí de monitoratge de xarxes socials corresponent a juny de 2026.

Missatges que al·ludeixen la inseguretat ciutadana, en molts casos descontextualitzats o falsos, aglutinen el 69% dels continguts detectats, mentre l'àmbit esportiu, amb un 16% dels missatges monitoritzats, és el segon dels detonants. En concret, durant la celebració del Mundial de Futbol es va detectar una presència significativa de missatges racistes i islamòfobs associats a seleccions nacionals, aficionats i esportistes. L'informe recull especialment el volum de continguts hostils difosos al voltant del jugador de la selecció espanyola Lamine Yamal, que van motivar comentaris discriminatoris relacionats amb els seus orígens i identitat.

Sobre la mostra de continguts seleccionats i notificats, la taxa de retirada per part de les plataformes es va situar en el 61%, quatre punts percentuals per sota de la registrada al maig, quan va arribar al 65%.

L'anàlisi, elaborat per l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), adscrit a la Secretaria d'Estat de Migracions, s'elabora a partir de les dades obtingudes pel sistema FARO, i permet identificar tendències, episodis detonants i patrons de difusió de missatges discriminatoris detectats en les principals plataformes digitals.

Diferències en la resposta de les plataformes

El butlletí de l'OBERAXE posa de manifest que continuen existint diferències significatives en l'eficàcia dels mecanismes de notificació utilitzats per a reportar continguts il·lícits. En el cas de les comunicacions realitzades per usuaris particulars, les plataformes van retirar el 10% dels continguts denunciats, un percentatge lleugerament inferior a l'observat el mes anterior. Així mateix, el 5% dels missatges va ser eliminat durant les primeres 24 hores després de l'informe, un 1% addicional durant les següents 48 hores i un 4% en el termini d'una setmana.

D'altra banda, les comunicacions gestionades a través del canal de confiança o trusted flagger van registrar una taxa de retirada del 51%, dos punts percentuals menys que al maig. Els resultats confirmen la major efectivitat d'aquesta via especialitzada per a la detecció i retirada de continguts potencialment il·lícits, reforçant la importància de la cooperació institucional amb les plataformes digitals.

Les diferències també es reflecteixen en analitzar el comportament de cada plataforma. TikTok va registrar la major taxa de retirada, amb un 98% dels continguts reportats eliminats, vuit punts més que el mes maig. X va aconseguir una taxa del 93%, mentre que Facebook va retirar el 62% dels continguts notificats. Per la seva banda, Instagram va eliminar el 32% dels missatges reportats i YouTube va aconseguir una taxa del 8%, concentrant-se totes les seves retirades en la via trusted flagger.

Les persones d'origen nord-africà segueixen sent el principal grup diana

L'anàlisi dels grups destinataris del discurs d'odi mostra que les persones d'origen nord-africà van concentrar el 88% dels continguts analitzats, consolidant-se com el col·lectiu més afectat per aquestes narratives discriminatòries. Aquest percentatge suposa un increment de deu punts percentuals respecte al mes de maig, per la qual cosa perllonga la tendència ascendent observada durant els últims mesos.

Els missatges dirigits contra persones musulmanes van representar l'11% dels continguts registrats, la qual cosa suposa una reducció de catorze punts percentuals respecte al mes anterior. Els continguts dirigits contra persones afrodescendents van arribar al 7% del total, quatre punts menys que al maig. També es van identificar missatges dirigits contra persones procedents d'Amèrica Llatina i contra la comunitat jueva, encara que amb percentatges significativament inferiors.

Creix la deshumanització en els missatges analitzats

Pel que fa al tipus de contingut difós, el butlletí de juny destaca un increment significatiu dels missatges que deshumanitzen o degraden greument els grups diana. Aquesta categoria va assolir el 48% del total de continguts monitoritzats, vint-i-cinc punts percentuals més que el mes anterior. Segons l'anàlisi, aquest augment reflecteix la persistència de dinàmiques de normalització d'actituds hostils cap a col·lectius vulnerables en els espais digitals.

Els missatges que presenten els grups diana com una amenaça van representar el 32% del total, mentre que aquells que inciten a l'expulsió van arribar al 10%. Així mateix, el 6% dels continguts incloïa missatges que promovien la violència, el 3% lloava els que atempten contra aquests col·lectius i l'1% fomentava el descrèdit dels grups afectats.

La forma d'expressió utilitzada en aquests discursos continua caracteritzant-se per un elevat grau d'agressivitat. El 89% del contingut analitzat va emprar llenguatge agressiu explícit mitjançant insults, amenaces o desqualificacions dirigides contra persones migrants i altres grups racialitzats. A més, un 10% va recórrer a la ironia o al sarcasme com a mecanisme per difondre missatges discriminatoris de forma aparentment humorística.

L'informe també assenyala que el 32% dels continguts va incorporar imatges, vídeos, mems o llenguatge codificat. Aquest tipus de recursos facilita la viralització dels missatges, i dificulta tant la seva identificació com la seva detecció primerenca per part dels sistemes automatitzats de moderació de continguts.

La inseguretat ciutadana i l'esport,

Entre els episodis que van impulsar la difusió de discursos d'odi durant el mes de juny, la inseguretat ciutadana va concentrar el 69% dels continguts detectats. El segueix l'àmbit esportiu com a segon factor desencadenant, amb un 16% dels missatges monitoritzats.

L'anàlisi destaca la persistència de narratives que vinculen de forma generalitzada les persones migrants amb fenòmens de delinqüència, conflictivitat social o alteracions de l'ordre públic, tant a partir d'esdeveniments d'actualitat com mitjançant la difusió de continguts falsos o descontextualitzats.

Les polítiques públiques van representar l'11% dels continguts analitzats i van estar vinculades principalment a debats sobre mesures d'inclusió i integració i al procés extraordinari de regularització d'immigrants impulsat pel Govern. Per la seva banda, els continguts relacionats amb agressions sexuals van arribar al 9% del total, mentre que els relacionats amb terrorisme i arribada d'embarcacions van representar el 3% i el 2%, respectivament.

Les dades recopilades durant juny evidencien la continuïtat de narratives discriminatòries dirigides contra persones immigrants i col·lectius racialitzats en l'entorn digital. El seguiment desenvolupat pel sistema FARO permet identificar l'evolució d'aquests fenòmens i reforçar les accions de col·laboració amb les plataformes tecnològiques per millorar la detecció, notificació i retirada de continguts contraris a la convivència, la igualtat de tracte i els drets fonamentals.

Pot consultar-se el butlletí en el següent enllaç:https://run.gob.es/yfl2786e